La Nit de cap d'any

Des dels inicis de l'Imperi Romà, gener estava dedicat al déu bifronte Janus, que mira davant i darrere: a l'any que es va i al principi del que ve, per això li representaven amb dos rostres, un barbut i vell i l'altre jovenet. Els romans convidaven a menjar als amics i s'intercanviaven mel amb dátiles i figues perquè passés el sabor de les coses i que l'any que comencés fos dolç. Aquest vell costum romana va anar a poc a poc entrant a Europa, on amb la mateixa finalitat venturosa van començar a oferir-se llentilles, de les quals es diu que propicien la prosperitat econòmica de l'any que comença. En l'Edat Mitjana l'Església va tractar d'oposar-se als vells costums, però no va aconseguir extirpar l'atmosfera dissipada de, la nit de San Silvestre, que es va mantenir com l'última illa pagana de les dotze nits nadalenques (les compreses entre el Nadal i l'Epifania), que l'Església considerava com període de renovació per a millorar l'any esdevenidor. La tradició de prendre els dotze raïms -també cridades els raïms de la sort- el 31 de desembre a mitjan nit es remunta tan sol a principis del nostre segle, sobre l'any 1909. La implantació d'aquest costum, que per cert és exclusiva del nostre país, no es deu a motius religiosos o culturals, sinó més aviat a mers interessos econòmics. En la Nit de cap d'any de 1909, els cosecheros, en un esforç desesperat d'imaginació, van aconseguir desembarassar-se de l'excedent d'aquella temporada inventant el ritu de prendre els raïms de la sort en l'última nit de l'any. En algunes zones de la Comunitat Valenciana, es comença a substituir els raïms per grillons de mandarina o de taronja, per ser un producte molt identificat amb la terra.

IrInA