La Nit de cap d'any

Des dels inicis de l'Imperi Romà, gener estava dedicat al déu bifronte Janus, que mira davant i darrere: a l'any que es va i al principi del que ve, per això li representaven amb dos rostres, un barbut i vell i l'altre jovenet. Els romans convidaven a menjar als amics i s'intercanviaven mel amb dátiles i figues perquè passés el sabor de les coses i que l'any que comencés fos dolç. Aquest vell costum romana va anar a poc a poc entrant a Europa, on amb la mateixa finalitat venturosa van començar a oferir-se llentilles, de les quals es diu que propicien la prosperitat econòmica de l'any que comença. En l'Edat Mitjana l'Església va tractar d'oposar-se als vells costums, però no va aconseguir extirpar l'atmosfera dissipada de, la nit de San Silvestre, que es va mantenir com l'última illa pagana de les dotze nits nadalenques (les compreses entre el Nadal i l'Epifania), que l'Església considerava com període de renovació per a millorar l'any esdevenidor. La tradició de prendre els dotze raïms -també cridades els raïms de la sort- el 31 de desembre a mitjan nit es remunta tan sol a principis del nostre segle, sobre l'any 1909. La implantació d'aquest costum, que per cert és exclusiva del nostre país, no es deu a motius religiosos o culturals, sinó més aviat a mers interessos econòmics. En la Nit de cap d'any de 1909, els cosecheros, en un esforç desesperat d'imaginació, van aconseguir desembarassar-se de l'excedent d'aquella temporada inventant el ritu de prendre els raïms de la sort en l'última nit de l'any. En algunes zones de la Comunitat Valenciana, es comença a substituir els raïms per grillons de mandarina o de taronja, per ser un producte molt identificat amb la terra.

IrInA

- El significat dels dotze raïms

Diu la gent que menjar-se els dotze raïms a mesura que van sonant les campanadas de mitjanit és una manera de començar el nou any amb bona sort. Altres creences populars relacionades amb l'última nit de l'any: - Utilitzar roba interior groga porta molta prosperitat. - Utilitzar roba interior vermella permetrà trobar l'amor ideal. - Si la roba interior s'usa al revés, es tindrà molta roba nova. - Treure les maletes a la porta de la casa portarà molts viatges.

- La tradició de les joguines

La nit de reisos és una de les més felices per a tots els nens que tindran els seus regals. Va ser a mitjan segle XIX quan es va representar als Reis Mags com portadors de joguines per als nens. Fins a llavors, els obsequis eren molt més quotidians: Gaspar portava caramels i llaminadures, mató, mel o fruits secs; Melchor regalava peces de vestir o calçat i Baltasar era l'encarregat de castigar als nens que havien estat dolents durant l'any amb carbó, llenya o pedres (en l'actualitat fabricats amb sucre). La tradició de les joguines segueix molt viva a Espanya, Mèxic, Paraguai o certes zones de la República Dominicana.

IrInA

NaDaLeS

Vint-i-cinc de Desembre, fun, fun, fun.
Vint-i-cinc de Desembre, fun, fun, fun.
Com un sol va néixer Jesús, radiant llum, radiant llum.
De María era fill; un estable fué el seu bressol, fun, fun, fun.
Vint-i-cinc de Desembre, fun, fun, fun.
Vint-i-cinc de Desembre, fun, fun, fun.
Com un sol va néixer Jesús, radiant llum, radiant llum.
De María era fill; un estable fué el seu bressol, fun, fun, fun.


Ai del chiquirritín chiquirriquitín metidito entre palles Ai del chiquirritín chiquirriquitín queridin, queridito de l'ànima. Entre un bou i una mula Déu ha nascut i en un pobre pessebre ho han recollit. Ai del chiquirritín chiquirriquitín metidito entre palles Ai del chiquirritín chiquirriquitín queridin, queridito de l'ànima. Per sota de l'arc del portalico es descobreix a María, José i al Nen. Ai del chiquirritín chiquirriquitín metidito entre palles Ai del chiquirritín chiquirriquitín queridin, queridito de l'ànima. No em miris airado, hijito meu mira'm amb els hojos que jo et miro. Ai del chiquirritín chiquirriquitín metidito entre palles Ai del chiquirritín chiquirriquitín queridín, queridito de l'ànima.

IrInA

Historia de l'arbre de nadal

Quan a l'hivern els arbres perdien les seves fulles, els germans els vestien perquè els esperits bons que en ells habitaven regressessin aviat. Els adorns més comuns eren pomes o pedra pintades, això va ser l'origen dels adorns, les boles de cristall s'incorporen al voltant de 1750 en Bohèmia. Bona part de la tradició de l'arbre de Nadal, en canvi, va tenir el seu origen en una llegenda europea: es diu que durant una freda nit d'hivern, un nen busco refugi en la casa d'un llenyataire i la seva esposa, que ho van rebre i li van donar per a menjar. Durant la nit el nen es va convertir en un àngel vestit d'or: era el nen Déu. Per a recompensar la bondat dels ancians, prenc una branca d'un pi i els va dir que la sembressin, prometent-los que cada any donaria fruits. I així va anar: aquell arbre va donar pomes d'or i nous de plata. Va ser San Francisco de Asis qui popularitza el costum d'armar un pessebre. En el seu viatge a Betlem, en l'any 1220, quedo sorprès per la manera com se celebrava allí el Nadal. Llavors, quan retorn a Itàlia li va demanar autorització al Papa Honorio III para representar el naixement de Jesús amb un pessebre vivent. A partir d'aquest moment, la tradició es va estendre per Europa i després per la resta del món. Avui Papà Noel, el abret i el pessebre són els símbols universals del Nadal. Tan universals com el costum de desitjar-los a tots i a tot arreu, bones festes.

IrInA

La xica del lavabo maldit

No fa molt nos va passar algo terrorífic en el institut.Va ser durant el pati en el que vam decidir les meues amigues i jo donar una volta per allí.Vam arribar al servici de la segona planta que mai esta obert.Els profés diuen que es el quart de la neteja,però nosaltres no nos lo creiem.Ademés la lejenda que es compte per el institut diu que una xica va morir allí des de entonces eixa porta no sa tornat a obrir.Així que les meues amigues i jo vam anar a investigar.Vam arribar a la porta i el pom es menejava a soles.Vulguerem eixir corre'ns,però vam tornar.Al aplegar de nou al servici,vam vore que eixia sang per baix de la porta.Vam tornar al dia següent per a comunicar-nos amb la xica escrivint en un papel les preguntes que volíem saber...No sabrem mai el que ho va fer,però nos van contestar a totes les preguntes.Mai mes vam tornar a pujar allí!!!