Historia de l'arbre de nadal

Quan a l'hivern els arbres perdien les seves fulles, els germans els vestien perquè els esperits bons que en ells habitaven regressessin aviat. Els adorns més comuns eren pomes o pedra pintades, això va ser l'origen dels adorns, les boles de cristall s'incorporen al voltant de 1750 en Bohèmia. Bona part de la tradició de l'arbre de Nadal, en canvi, va tenir el seu origen en una llegenda europea: es diu que durant una freda nit d'hivern, un nen busco refugi en la casa d'un llenyataire i la seva esposa, que ho van rebre i li van donar per a menjar. Durant la nit el nen es va convertir en un àngel vestit d'or: era el nen Déu. Per a recompensar la bondat dels ancians, prenc una branca d'un pi i els va dir que la sembressin, prometent-los que cada any donaria fruits. I així va anar: aquell arbre va donar pomes d'or i nous de plata. Va ser San Francisco de Asis qui popularitza el costum d'armar un pessebre. En el seu viatge a Betlem, en l'any 1220, quedo sorprès per la manera com se celebrava allí el Nadal. Llavors, quan retorn a Itàlia li va demanar autorització al Papa Honorio III para representar el naixement de Jesús amb un pessebre vivent. A partir d'aquest moment, la tradició es va estendre per Europa i després per la resta del món. Avui Papà Noel, el abret i el pessebre són els símbols universals del Nadal. Tan universals com el costum de desitjar-los a tots i a tot arreu, bones festes.

IrInA