La Nit de cap d'any

Des dels inicis de l'Imperi Romà, gener estava dedicat al déu bifronte Janus, que mira davant i darrere: a l'any que es va i al principi del que ve, per això li representaven amb dos rostres, un barbut i vell i l'altre jovenet. Els romans convidaven a menjar als amics i s'intercanviaven mel amb dátiles i figues perquè passés el sabor de les coses i que l'any que comencés fos dolç. Aquest vell costum romana va anar a poc a poc entrant a Europa, on amb la mateixa finalitat venturosa van començar a oferir-se llentilles, de les quals es diu que propicien la prosperitat econòmica de l'any que comença. En l'Edat Mitjana l'Església va tractar d'oposar-se als vells costums, però no va aconseguir extirpar l'atmosfera dissipada de, la nit de San Silvestre, que es va mantenir com l'última illa pagana de les dotze nits nadalenques (les compreses entre el Nadal i l'Epifania), que l'Església considerava com període de renovació per a millorar l'any esdevenidor. La tradició de prendre els dotze raïms -també cridades els raïms de la sort- el 31 de desembre a mitjan nit es remunta tan sol a principis del nostre segle, sobre l'any 1909. La implantació d'aquest costum, que per cert és exclusiva del nostre país, no es deu a motius religiosos o culturals, sinó més aviat a mers interessos econòmics. En la Nit de cap d'any de 1909, els cosecheros, en un esforç desesperat d'imaginació, van aconseguir desembarassar-se de l'excedent d'aquella temporada inventant el ritu de prendre els raïms de la sort en l'última nit de l'any. En algunes zones de la Comunitat Valenciana, es comença a substituir els raïms per grillons de mandarina o de taronja, per ser un producte molt identificat amb la terra.

IrInA

- El significat dels dotze raïms

Diu la gent que menjar-se els dotze raïms a mesura que van sonant les campanadas de mitjanit és una manera de començar el nou any amb bona sort. Altres creences populars relacionades amb l'última nit de l'any: - Utilitzar roba interior groga porta molta prosperitat. - Utilitzar roba interior vermella permetrà trobar l'amor ideal. - Si la roba interior s'usa al revés, es tindrà molta roba nova. - Treure les maletes a la porta de la casa portarà molts viatges.

- La tradició de les joguines

La nit de reisos és una de les més felices per a tots els nens que tindran els seus regals. Va ser a mitjan segle XIX quan es va representar als Reis Mags com portadors de joguines per als nens. Fins a llavors, els obsequis eren molt més quotidians: Gaspar portava caramels i llaminadures, mató, mel o fruits secs; Melchor regalava peces de vestir o calçat i Baltasar era l'encarregat de castigar als nens que havien estat dolents durant l'any amb carbó, llenya o pedres (en l'actualitat fabricats amb sucre). La tradició de les joguines segueix molt viva a Espanya, Mèxic, Paraguai o certes zones de la República Dominicana.

IrInA

NaDaLeS

Vint-i-cinc de Desembre, fun, fun, fun.
Vint-i-cinc de Desembre, fun, fun, fun.
Com un sol va néixer Jesús, radiant llum, radiant llum.
De María era fill; un estable fué el seu bressol, fun, fun, fun.
Vint-i-cinc de Desembre, fun, fun, fun.
Vint-i-cinc de Desembre, fun, fun, fun.
Com un sol va néixer Jesús, radiant llum, radiant llum.
De María era fill; un estable fué el seu bressol, fun, fun, fun.


Ai del chiquirritín chiquirriquitín metidito entre palles Ai del chiquirritín chiquirriquitín queridin, queridito de l'ànima. Entre un bou i una mula Déu ha nascut i en un pobre pessebre ho han recollit. Ai del chiquirritín chiquirriquitín metidito entre palles Ai del chiquirritín chiquirriquitín queridin, queridito de l'ànima. Per sota de l'arc del portalico es descobreix a María, José i al Nen. Ai del chiquirritín chiquirriquitín metidito entre palles Ai del chiquirritín chiquirriquitín queridin, queridito de l'ànima. No em miris airado, hijito meu mira'm amb els hojos que jo et miro. Ai del chiquirritín chiquirriquitín metidito entre palles Ai del chiquirritín chiquirriquitín queridín, queridito de l'ànima.

IrInA

Historia de l'arbre de nadal

Quan a l'hivern els arbres perdien les seves fulles, els germans els vestien perquè els esperits bons que en ells habitaven regressessin aviat. Els adorns més comuns eren pomes o pedra pintades, això va ser l'origen dels adorns, les boles de cristall s'incorporen al voltant de 1750 en Bohèmia. Bona part de la tradició de l'arbre de Nadal, en canvi, va tenir el seu origen en una llegenda europea: es diu que durant una freda nit d'hivern, un nen busco refugi en la casa d'un llenyataire i la seva esposa, que ho van rebre i li van donar per a menjar. Durant la nit el nen es va convertir en un àngel vestit d'or: era el nen Déu. Per a recompensar la bondat dels ancians, prenc una branca d'un pi i els va dir que la sembressin, prometent-los que cada any donaria fruits. I així va anar: aquell arbre va donar pomes d'or i nous de plata. Va ser San Francisco de Asis qui popularitza el costum d'armar un pessebre. En el seu viatge a Betlem, en l'any 1220, quedo sorprès per la manera com se celebrava allí el Nadal. Llavors, quan retorn a Itàlia li va demanar autorització al Papa Honorio III para representar el naixement de Jesús amb un pessebre vivent. A partir d'aquest moment, la tradició es va estendre per Europa i després per la resta del món. Avui Papà Noel, el abret i el pessebre són els símbols universals del Nadal. Tan universals com el costum de desitjar-los a tots i a tot arreu, bones festes.

IrInA

La xica del lavabo maldit

No fa molt nos va passar algo terrorífic en el institut.Va ser durant el pati en el que vam decidir les meues amigues i jo donar una volta per allí.Vam arribar al servici de la segona planta que mai esta obert.Els profés diuen que es el quart de la neteja,però nosaltres no nos lo creiem.Ademés la lejenda que es compte per el institut diu que una xica va morir allí des de entonces eixa porta no sa tornat a obrir.Així que les meues amigues i jo vam anar a investigar.Vam arribar a la porta i el pom es menejava a soles.Vulguerem eixir corre'ns,però vam tornar.Al aplegar de nou al servici,vam vore que eixia sang per baix de la porta.Vam tornar al dia següent per a comunicar-nos amb la xica escrivint en un papel les preguntes que volíem saber...No sabrem mai el que ho va fer,però nos van contestar a totes les preguntes.Mai mes vam tornar a pujar allí!!!

El pròxim divendres 2 de juliol ix un nou número de L'Avanç. Després de quasi un any de treball silenciós torna als carrers amb més energia que mai. Amb l'esperit de sempre, però amb uns quants avanços tècnics i organitzatius. L'Avanç pretén guanyar espais, ser més útils als moviments i als seus lectors i tindre més capacitat d'incidència en la realitat social. Aquest número representa l'inici de la nova etapa del periòdic i per tant es farà una tirada més ampla per distribuir a tots els quioscos de les comarques de Castelló i València. Quan fa més de cinc anys es posà a caminar el projecte de L'Avanç, la majoria d'amics del món del periodisme ens plantejà que no resistiríem, que aquesta idea era inviable. 'Un periòdic en valencià, absolutament independent i políticament contundent? Impossible'?. Molts ens donaren poc de temps de vida. I realment era lògic en mig de la desesperança en la que s'ha instal·lat aquest País Valencià. Però l'inesperat i màgic factor humà i la necessitat d'una vàlvula d'expressió de tanta tristor i ràbia front a una terra venuda als mercaders com la nostra, convertí el periòdic en vehicle de col·lectius i ciutadans. Poc a poc, silenciosament, tots aquells que havien soportat aquesta llarga nit de silenci, començaren a parlar amb força. Perquè aquesta és la clau: recuperar la paraula. Conquerir el dret d'expressió que el Pensament únic ha convertit en un diàleg entre els poderosos mateixos, on ells pregunten i ells contesten. Per canviar tot açò cal ser independents, ser pacients, ser forts i alhora flexibles i trencar sectarismes per obrir espais a tots els moviments que s'han d'alçar en aquest moment crític per al nostre país i per al món. Perquè el món es troba en un moment crític, amb l'agressivitat imperial que ha establert un període de guerra global permanent i un continu desequilibri i agressió contra la natura i el conjunt de la humanitat. Al nostre país la realitat és també d'emergència, amb un bipartidisme que ens ofega com a poble i ens relega al no res. Precisament ara, quan pareix que les tenen totes amb ells i que ningú gosa d'enfrontar-se al poder, nosaltres s'alcem per dir-los que encara no han guanyat, que encara resistim i que ara, precisament ara, anem a parlar més alt i més clar que mai. I és que és ara quan cal valentia i creativitat per avançar. Perquè som com la canya de jonc que es doblega en la tempesta però no cedeix mai. I quan intenten arrencar la mata del joncs no podran. A no ser que estiga'm desunits i ens tallen un a un.

Més fort i més útil

Si la primera etapa es va caracteritzar per un fort voluntarisme i una gran falta de professionalitat, en aquesta nova etapa volem dotar al periòdic de major qualitat periodística. Disposarem d'una nova maquetació que servirà tant per fer més agradable com més útil la lectura. La cobertura informativa serà més ampla a tots els nivells, iniciant el periodisme d'investigació i aplicant una nova filosofia de periodisme de servei. Volem que aquell que vulga continuar informant-se puga fer-ho a través d'Internet i inclús aquell que vulga participar en els moviments trobe un contacte, deixant de fer una lectura passiva per fer-ne una més interactiva on triar. La distribució s'estendrà a tots els quioscos de les comarques de Castelló i València, amb la vista posada a curt plaç també en Alacant.
La pàgina web es mereix un punt apart degut a la importància que en el projecte comunicatiu ha agafat. En menys d'un any s'ha convertit en la pàgina d'informació alternativa més visitada al País Valencià. Fa poc hem adquirit un servidor propi, hem re dissenyat la web i hem augmentat la nostra presència a internet amb els dominis www.lavanc.com i www.lavanc.org. Des de fa quatre mesos també estem realitzant la secció del País Valencià del setmanari català El Triangle en total llibertat a l'hora de fixar els continguts. Açò serveix per a que els lectors catalans tinguen un altra visió, independent i heterodoxa de la realitat valenciana, sense estereotipus ni mitificacions.

Sostenible

òbviament, la independència i la llibertat són prou difícils de compatibilitzar amb els recursos econòmics. De fet durant aquests anys ningú ha cobrat i açò ha fet que la gestió es ressentira al no aprofitar les oportunitats publicitàries ni tindre una perspectiva de sostenibilitat econòmica. Després d'aquesta etapa embrionària, hem iniciat una segona fase. Durant aquest any hem confeccionat un pla de viabilitat per tal de fer sostenible el projecte des del punt de vista econòmic, la qual cosa ha estat tradicionalment un dels principals punts febles de tot projecte alternatiu i compromés. L'Avanç s'ha constituït com empresa i a través dels socis i dels comptes partíceps hem pogut invertir una xicoteta quantitat però que ens permetrà tindre tres persones treballant a jornada completa: dues dedicades al treball periodístic i de coordinació i la tercera a les tasques comercials i d'administració. Per ara tindrem un sistema mixts, com fan les ONG, amb voluntaris, però que a curt plaç es convertiran en col·labora dors pagats. No cal dir que tota ajuda ens és benvinguda i inclús necessària com fins ara ho ha sigut.

Democràtic i participatiu

El funcionament del Consell de Redacció continuarà sent assembleari, i tant els socis com els redactors tindran la mateixa capacitat de decisió en el procès de decisió de continguts. ÿs a dir que tot aquell que estiga treballant al periòdic, ja siga com a fotògraf, redactor o corrector tindrà la seua veu i la seua capacitat d'autonomia i decisió. Perquè si bé tenim uns principis i una línia editorial definides, les seues premisses són la diversitat, l'heterogeneïtat i el debat. Evidentment, les línies de comunicació estaran sempre obertes a totes aquelles crítiques i aportacions que se'ns vulga fer, així com a qualsevol forma de participació o col·elaboració que es puga proposar. Cal recordar que la web disposa d'una columna de publicació lliure que està dirigida pels propis lectors.

Presentació de la nova etapa

Aquest número 66, segona època, és un número especial, una presentació del que serà aquesta nova etapa de L'Avanç que encetarem a finals de setembre, coincidint amb un concert i la campanya de promoció. Esteu tots i totes convidades a participar d'aquesta aventura que poquet a poquet continua avançant.

Desaparició misteriosa

Desaparició misteriosa


Fa poc mes de sis mesos un tràgic suces va conmover a tot el mon.La desaparició de la menuda Madeline de sis anys que va desaparèixer mentres els seus pares baixaven a dinar.La xiqueta estava durmiendo amb els seues dos germanes en el quarto que van alquilar en Portugal.Fa menys d'un mes la policia va descobrir els cabells de la xiqueta en el cotxe que els pares van alquilar després de la desaparició.Es sospexava dels pares de la xiqueta però aquestes van contractar un detectiu que esta trobant testigos que afirmen aver vist a la xiqueta amb vida.La policia seguix investigant però encara esperen mes probes per a demostrar-ho.

Las chicas de alambre

Al periodistes,empleat de la revista"Zones Interiors"li han encarregat fer un treball sobre"las chicas de alambre".Son tres models conegudes per la seua extrema delgadez.
Vania erme espanyola,Jess Hunt americana i Cyrille erre egipcià.
Jess va morir per les drogues i Cyrille es va suïcidar al s'aver que tenia el SIDA.Vania porte deu anys desapareguda,després de ser ingressa en una clínica per recuperar-se de l'anorèxia.
Doncs el periodista va començar a investigar sobre el cas de la model.Va parlar amb gent que treballava en ella i la coneixia.Mentres entrevistaves a Carles San roman que va ser el primer fotògraf que li fa fer fotos,va parlar amb Sofia,un altra model, i es va enamorar d'ella.Desprès d'enfadar-se i reconciliar-se,va acabar treballant en la revista de la mare de Jon.Va parlar amb molta gent,però tots dien els mateix.Pero Robert Asheroft antic novii de Vania va aportar un nou nom a la busqueda:Noraima Briezen, la seua secretaria,la seua cria,sa mare.Desprès de parlar amb persones properes a l'historia va trobar a eixa dona,Noraima,en Aruba,una xicoteta illa del Caribe.Va anar a parlar en ella i aportar que Vania estave morta.Van anar al cementeri on supostament descansava Vania,però es va fixar en els detalls estranys igual que en la seua casa.
Tornae a casa de Noraima,la va rodejar per la esquerra y va escoltar una veu,es va detindré davant d'una finestra i la va vore allí,Vanessa Molins Cadafaleh.Desprès es va dirigir a la porta y va tocar,li va obrir Noraima i es va enfadar al vorell allí a eixes hores,va anar a tancar la porta però va parèixer Vania i li va dir que espasar,van a estar parlant.Dos dies desprès Jon se'n va anar de la illa però en un dubte,que classe d' articul anar a escriure.

L´anorexia y les seues consequencies

L'anorèxia i les seues conseqüències

En principi tot el mon pensa que l'anorèxia es l'extrema delgadez per no menjar,però sol ser una infermetat mental de la que pocs eixen be.Hi ha persones que se obsessionen tant amb el seu cos que necessiten deixar de menjar per estar be amb si mateix,sense saber que es el pejor que poden fer.En canvi també hi ha persones que senten rexasaes o son directament marginades per les persones que estan al seu voltant,acusa del seu físic.
Jo crec que cadascú te dret de elegir el que vol per si mateix,però donades les circumstancies les persones que tenen aqueixa infermetat,es perquè no saben el que li convé y el que no.L'anorèxia pot afectar en moltes coses,com per exemple:canvis d´humor,perduda de cabell,perduda de calç(en la que els ossos es fan mes fràgils)i si no es tracta a temps potser mortal.
Cadascú deurien de sentir-se be amb si mateix perquè ningú es perfecte i cadascú es com es.
En cada persona hi ha un mon diferent.

La CAPUTXETA VERMELLA

La caputxeta vermella era una xiqueta del 15 anys, vivie amb els seus pares adoptius els seus pares van morir cuan tansols ella tenie 4 anys. Pronte es aprocsimae el sea anibersari
La caputxeta vermella sempre abie desitxat tenir un telefon movil.
Per aixo cuan els seus pares li preguntaren que que li agradaria que li regalaren va dir que un telefon movil.

Va arribar el dia ella pensae que el seus pares no li farien eixe regal…
Cuan estaben celebranlo amb molt amics va arribar lora dels regal,li van regalar molstes coses i entre elles estaba el telefon molvil.
Per acabar la festa van decidir que eixa mateisa nit sanirien al PIRAMIDE per acabar la festa.

La caputxeta bermella ja te movil...

...La caputxeta vermella ja té mòbil...

Anava una vegada una xiqueta anomenada caputxeta vermella, que un dia passejant pel bosc es va trobar una tenda de campanya on hi havia molts objectes moderns.Va seguir passejant i va vore el cadàver d´un home i una dona, i va pensar que eren el amos de la tenda i havia al seu voltant petjades de llop feroç, va anar a la tenda de campanya i va agafar un mobil.Des d`aquell dia caperutxeta té el seu mobil que tant desitjava.!!!

El primer dia

Avùi es el primer día que publiquem algo al bloc.Intentarem fer-lo el millor posible per a vosaltres.Esperem que vos agrade!!!




¬IrInA & ClAuDiA¬